Capgrossos i bestiari festiu

Els capgrossos, també anomenats cabuts, capgrossos, cabeçuts, caparrots, cabets, nanos o nanets són figures antropomorfes típiques de les festes populars de diverses zones europees, entre elles Catalunya, vinculades a les colles de gegants. El capgròs consisteix en una pròtesi en forma de cap, generalment humà, que es col·loca damunt les espatlles del portador i fa l’efecte d’un personatge estrafet, amb el cap desmesurat. El portador acostuma a veure-hi per la boca o pel pap.

L’objectiu d’aquestes figures (capgrossos i gegants) és originalment teatral i festiva, amb representacions de mites, llegendes i personatges populars, que alhora siguin un referent de la identitat de la població. Alguns d’ells recreen personatges històrics vinculats a un poble o una ciutat, com per exemple el primer batlle, un benefactor, o una figura destacada. D’altres opten per representar en els gegants i capgrossos artesans d’oficis molts d’ells avui desapareguts, però que havien estat molt importants en el desenvolupament de les poblacions. Els gegants i capgrossos adquireixen així la funció d’ambaixadors festius, de poblacions o grups socials.

Per bestiari festiu, entenem totes aquelles figures d’imatgeria festiva zoomòrfica, o sigui, amb forma d’animal, amb portador intern o extern, de carcassa total o “protèsica”, amb caràcter individual o grupal, i amb una tècnica, funcionalitat i simbolisme determinats.

Construcció d’un capgròs zoomòrfic

L’objectiu d’aquesta activitat és introduir al participant en la construcció de capgrossos zoomòrfics a través de la tècnica de la cartapesta. Durant 6 sessions, realitzarem un capgròs funcional, que representarà un cap d’animal.

 

………………………………………………………………….Capgròs de girafa en procés. Elaboració pròpia.

 

Aquesta tècnica (similar a la del cartó pedra) consisteix en l’aplicació de successives capes de paper de diari (o similar) impregnades amb cola blanca, damunt d’una forma positiva o negativa. Quan aquesta superposició de capes de paper encolat s’asseca, s’endureix de forma permanent i es retira del motlle o de la forma positiva. Les característiques principals d’aquesta tècnica són la seva simplicitat, resistència i poc pes, que la fan ideal per realitzar aquest tipus de figures. Per altre banda, és una tècnica que implica un cost mínim i que no incorpora elements ni procediments tòxics.

 

………………………………………………………………….Capgròs de llebre en procés. Elaboració pròpia.

 

La tècnica de la cartapesta, precisa d’una forma positiva o negativa, al damunt de la qual s’ha d’aplicar el paper encolat, perquè aquest adquireixi la forma desitjada. En aquest cas, el paper s’aplica al damunt de formes positives, elaborades mitjançant globus, cartó i d’altres elements reutilitzats. Amb aquests elements (esferes, cilindres, cons, plans, etc.), es crearan les formes bàsiques de la figura, que després es folraran amb paper de diari, per a definir la seva superfície i forma definitives. Posteriorment es policroma la figura.

 

………………………………………………………………….Cap de llebre. Imatge recuperada de: https://pixabay.com/es/

 

Treballar a partir de models reals (animals), més enllà dels coneixements propis de zoologia o biologia que s’adquireixen a través de l’observació de l’animal, la creació del capgròs desenvolupa la capacitat d’observació, l’anàlisi i el coneixement de les formes anatòmiques de l’animal (del cap de l’animal), i la seva posterior transcripció en formes geomètriques tridimensionals bàsiques.

El fet de treballar amb formes geomètriques bàsiques promou el desenvolupament de la capacitat de síntesi i la intel·ligència espacial, que s’entén com el conjunt d’habilitats mentals relacionades amb la navegació i la creació, comprensió i rotació d’objectes dins la nostra ment (arquitectura, enginyeria, etc.). La representació d’aquestes formes mentals amb materials constructius, afavoreix el desenvolupament de la intel·ligència corporal, que s’entén com el conjunt d’habilitats relacionades amb l’ús de les mans, destinades a realitzar moviments concrets amb precisió, així com traduir amb fidelitat esquemes mentals en elements físics. L’ús racional i controlat de les habilitats físiques. (activitats manuals, escultura, esports, dansa, etc.).

 

………………………………………………………………….Capgròs de llebre en procés. Policromia. Elaboració pròpia.

 

Amb la policromia de les figures s’adquireixen coneixements sobre la teoria i mescla de colors subtractius (treball amb colors primaris), de policromia escultòrica (les ombres es representen a través de la llum i no del color) i fins i tot de “trompe l’oeil” (el color pot modificar la percepció del volum).

Procés de treball

  1. Presentació i explicació de l’activitat, selecció dels animals o figures a realitzar.
  2. Construcció de l’estructura del capgròs.
  3. Col·locació damunt de l’estructura, dels elements que definiran el personatge, amb cartons, globus de diferents mides i altres elements reutilitzats (paquets d’ous, trossos de porexpan, gots de plàstic o paper, etc.).
  4. Aplicació de les tires de paper de diari amarades en cola blanca (o cola d’empaperar), per aconseguir resistència i durabilitat.
  5. Policromia del capgròs. Aplicació d’emprimació, pintura i una capa de vernís protector.

 

………………………………………………………………….Capgrossos finalitzats i en elaboració en procés. Elaboració pròpia.